[Ni juleps ni lletovaris ni tuties no li rebaixaven el cul fastigós d'arquebisbe que fotia l'oncle Tià. Foraeixit, mai remut altre que pel paradís d'un món gatlà (de Gatlònia) açò deia, moix, clocpiu, capjup.] /.../ "Flor al dit / Cul a l'ull / Dit al cul / Flor a l'ull / Ull al dit / Cul a la flor / Ull al cul / Dit a la flor... /.../

divendres

fortor de palterot

















[“~” means “a turd;” “~~” means
turds.”]









[Se n’adonen que ara dic “~” per “cagalló”. Dic “~~” per “cagallons”. Dic “can
~” on podria haver dit amb més raó i tot, és clar, “canfelip”. Els ~~ són els qui
parlen ~.]



[Exemple recent: –A Montjuïc, al camp d’en Lluís Companys, el Nàstic, equip
català, com indica el seu nom, va guanyar l’altre dia els ~~ del ~, equip molt ~,
com el seu nom indica.]








He cercat els mots “cagalló” i “cagallons” esmentats en aquest mateix plec (i
en plecs adjacents) de les meues llunyanes joveneses, i ja d’ençà del començ
mateix [on, llas, sovint hi sortia massa furient, desaconsellat, amb poc seny]
en tinc uns quants que ara puc readaptar amb el signe
adient...







a) –Aquell molt repel·lent Ivan Entubau el que trob estrany és que encara duri.
Amb la mania suïcida que l’atenalla no sé pas com encara el tenim
empudegant l’ambient. Ara deu fer més de trenta anys s’escau que em veia
amb una noia anglesa que vivia a la mateixa dispesa on l’Entubau hi vegetava
entre brutícia. La seua cambra fotia una pudor de caldéu. Una nit, cap a les
dues de la matinada, que jo era al llit amb la xicota, vaig sentir soroll. Era
l’Entubau, qui tornava trompa, fet una merda, com cada nit... Al cap d’estona,
mig endormiscat, em vaig aixecar per a anar a pixar. Vaig obrir la porta del
canfelip i qui em vaig trobar-hi amorrat a la tassa de la comuna...? L’Entubau
s’hi havia adormit. Devia haver-hi anat a vomitar-hi. En veure’l em va agafar
una basca immensa. El maleït suïcida tenia un cagalló entredents. Hi
xarrupava (en el seu deliri) afeccionadament. Vaig fotre el camp ipsofacte
d’aquella dispesa, l’endemà me’n vaig endur l’angleseta: li vaig trobar un
indret molt més net i sense elements tan indecents i perillosos part la vora. No
volia que hagués d’estar’s ni un dia més amb aquell repugnant xarrupa-~~ per
veí. Més tard he comprès que la dèria amorosa de l’Entubau pel ~ (i tot el que
és ~ i doncs anticatalà) li deu vindre d’aquell dia. Ha agafat viciós plaer a
xarrupar ~~. Per això es fa dir Entubau, que en llengua ~ em sembla que vol
dir addicte als tubs encagallonats. Enverinat fins al bessó, l’estrany és que
encara sobrevisqui. Merdeta de serpeta verinosa, en forma de ~ podrit,
empesta el món; tothom el desitgem sebollit, com ~ massa
pudent.








b) –Què fem en veure aquell drap pudent de sangassa que enlairen els lladres
(en llur propi bramar els lladres es diuen losskhesspannoless, amb el
simbòlic ~ tort afegit al capdamunt del llur nom, cal ésser imbècil!)... Què fem
en veure aquella merda repugnant onejant al vent com oneja el ~ simbòlic al
capdamunt de llur nom...?






–El ~ ens inspira i ens serveix mnemotècnicament rai. Que què fem? Doncs
ens hi caguem!




–Molt bé. I ara… Minyones i minyons. Som-hi. Com hem de parlar a les forces
d’ocupació lladres...?






–En re, les forces d’ocupació lladres només entenen merda.



–Això de les banderes, és palès que tots els altres estats qui havien patits
règims feixistes, tantost pogueren, es desempallegaren de les banderes sota
les quals les atrocitats foren comeses: així el Japó es deseixí de la bandera
imperial (aquella mena de mocador amb un Solell tot vermell i multiradiant),
l’Alemanya, no cal dir, es tregué de sobre aquella abominació amb
l’esvàstica… etc. Només els castelladres mantingueren llur ~, i encara el
mantenen. Si això no és signe de la continuació del feixisme!





c) Equip enemic, la merda insuportable on s’arropleguen els infames
castelladres qui ens prenen la terra i ens enverinen l’esperit. Aquell malastruc
equipet de merda que en diuen (és clar!) ecspannol (i amb això és retraten,
s’autoinsulten amb el pitjor insult que pot rebre un català, aquest d’ecspannol)
hauria de disputar pus tost la copa de canfelip on al triomfador li donen un ~ –
el ~ que posen al capdamunt mateix de llur puta, abjecte, molt odiat
nom.






[I un pobre idiota qui es fa dir Serkhi-oh! Figabalba, completament obsedit en
destruir el Barça en nom (fixeu-vos-hi!) de l’equip infiltrat dels criminals
castelladres, el qual merdeta d’equipet duu (damunt!) un nom que el traeix de
mig a mig, car prou és (no es pot ésser pus clar, jotfot!) “ecspannol” (tret que,
sobre, amb el ~ onejant i molt pudent damunt l’en!)]







d) Qui té dret a la proesa. Per natural disposició.






Per natural disposició, només als catalans independentistes ens és llegut
d’endegar proeses
.






Cap bord enemic de la llibertat, ço és, enemic de l’independència, pot fer altre
que empudegar pel mig.





Tot el que foten




u) els traïdors [els del psc = Partit Sucursalista
Contracatalà]






dos) els botiflers [els del ciu = Carrinclons i Umflats del
restrenyiment escarransit]






tres) no cal dir, els criminas falangistes, fastigosos franquistes del
pp
[Partit Pheixista de la sangota fètida]...






és, per definició, merda i espanyol, en un mot: merdanyol,
carronya lladra
.






Així que, per a aqueixos podrits xarrupa~ qui fan el tato bavós a l’enemic...,
cap cas!






e) [Er Morfilla, el molt emborborigmat a la cort, vull dir, la soll llunyana
ans imperial, i en la llengua de l’imperi ~. (Vull dir, què em sé jo, er Morfilla del
PSC, partit botifler per xereca i molt roïna i nefanda excel·lència.



Com diu el seu secret reresentit: P: Partit, S: de Sotamà, C:
Castelladre)]








f) Lo castelladre gilós

(pitjor que no cap gos)

se t’amorra, se t’amorra

al parruf de la teua dona.


És tan gilós del que t’ha pres

que de viure s’estimaria més

al parruf, i fins i tot a la bunera,

molt llefec del ~, d’una altra

qui no és la seua.









g) Khosselito pikete d’exekufion (...) és tan ruquet i carrincló, pobret, que s’ha
estimat més ésser cap de ~ (on rep a repèl les lleterades) que no cua de lleó
amb els pujolistes.







h) Encara hi ha gent a la vila (a la Vila-Real, xeic!), prou il·lusos, qui volen
denunciar en catalònic…, i encara n’hi ha qui no saben que cal rebre callant i
prou; i encara hi ha catalònics a Pollença qui no comprenen que cal sempre
parlar a l’autoritat en ~, i encara badaràs les borrades de barrades que reps a
Borriana, i a Maó i a Tamarit, si goses piular en comdéumana…, i tanmateix
hom s’hi encaparra i s’hi manté, maleïts condemnats…, home, fins al
capdamunt…, i com us hi ficaríeu si doncs no vosaltres…? Cal
comprendre’ls!







i) Hi havia quatre lladres parlant en ~… Ah, no…! Hi havia un lladre, i els altres
tres eren tres dels robats, qui, parlant en ~ per deferència al cruelíssim lladre
(per armats assassins sempre recolzat), esperaven haver de pagar, il·lusos,
menys.



–Un català qui va al cine en ~, compra un diari o un llibre en ~, compra cap
producte en ~ o ~, no exerceix pas la seua llibertat. No exerceix pas la seua
llibertat (ni tan sols la seua voluntat). Pel fet que viu sota la fèrula d’un poder
enemic, l’únic que fot bo i fotent-li la farina blana és sotmetre’s a l’opressió de
qui l’oprimeix: això no és cap exercici de llibertat, car fas la voluntat del qui et
té pels collons i et diu xiula (en ~, és clar) – només segueixes les consignes i
les propagandes de l’estat ocupant: vagi a veure aquesta pel·li en ~, compri
aquest disc d’aquest cantant ~, adori els ~ al tron de can ~...



–Cal seguretat universal en salut, en lleure i vacances, en igualtat
d’oportunitats; cal seguretat en els serveis socials. Mai cap ~ ha d’ésser més
(tenir més drets) que cap català. Catalònia (sencera) i Euskadi (sencera) han
de tindre tant de dret a l’independència com can ~.





j) “Haig de respectar sempre aquells qui déu, en la seua infinita saviesa, ha
mesos damunt meu
...” (Més saviesa! Quan sentis el mot “saviesa” fica’t
taps a les orelles, perquè t’hi voldran embotir qualque molt infecciós ~.) Allò
del respecte li fan pregar a la minyona a l'obrassa d’en Vonnegut,
Déu us ho pagui, mestre Aigua-ros, 1965. I ja sabeu que tot el que ens
fan pregar és merda, és paper de torcar’s – carta blanca, per als
privilegiats...







k) kkk = ~~~.


















qui gosa anar-hi ficant el nas?

dit i fet:

mig mort:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../